Alertats per una llum que llançava forts espurneigs a la nit, els monjos pujaren al cim de la muntanya, on un brau els obrí camí entre les roques, i descobriren la imatge de la mare de Déu. Sorpresos per la troballa, traslladaren la imatge al seu convent, d'on va desaparèixer a la nit, i la trobaren de bell nou dalt el Toro.

Els monjos deduiren d'aquest prodigi que la Mare de Déu volía que la veneressin en aquell lloc, on construiren una capella. Tal com ens relata l'arxiduc Lluís Salvador, l'imatge fou destruida per un incendi, i la que actualment es venera al Toro la regalaren a la congregació set bisbes que participaren en el Concili de Trento que arribaren a l'illa després de salvar-se d'una terrible tempesta.

L'església, que data de 1670, és coronada per una senzilla cúpula i compta amb tres capelles laterals. En una d'aquestes capelles es mostra la cova on es va trobar l'imatge, així com l'àmfora on va romandre amagada sota terra entre 1936 i1939, després que un pagès d'Es Mercadal la salvés del foc. L'imatge, una talla de fusta que es sitúa en la tradició catalana de verges morenes, es troba a la capella de l'Altar Major. Antigament, era costum entre els menorquins pujar al Toro a peu per venerar la seva patrona.

Adossada al santuari, formant una de les parets del pati d'entrada, hi ha una torre defensiva de planta tetraèdrica construïda l'any 1558 sobre una antiga talaia que permetia advertir la població, mitjançant senyals de fum, de l'arribada de naus enemigues. Al pati d'entrada, amb un pou perquè el pelegrí es refresqui i agafi forces, tabé hi ha el monument aixecat en memòria dels menorquins que emigraren a La Florida durant la dominació anglesa del segle XVIII, guiats per pare Pere Camps Gener, natural des Mercadal.

Al recinte exterior hi ha dos monuments commemoratius més: el Sagrat Cor, a la base del qual hi ha una làpida amb els noms dels combatents menorquins morts en la campanya de l'Africa de 1925, i el monument als emigrants d'Alger, col.locat més recentment. Aquesta imatge recorda els homes i les dones que abandonaren Menorca en la primera meitat del segle XIX per assentar-se a la colònia francesa. El 1835, els menorquins ja constituien una pròspera comunitat a Argèlia, els descendents dels quals avui dia encara conserven les seves tradicions illenques a poblacions com Fort de l'Eau.