El Molí de Dalt, la majestuosa silueta del qual dóna la benvinguda al visitant, és un bell record dels tres molins de vent que, durant quasi 200 anys, van caracteritzar el conjunt arquitectònic de la vila fundada pels francesos.

Aquest molí va ser construït possiblement de forma coetània als habitatges que alçaren els primers veïns. Anys més tard, el 1776, ja funcionava el major dels tres molins, el Molí d'Enmig, situat al mateix carrer principal a pocs metres de l'anterior.

Finalment, al 1780 es construí el Molí de Baix en una tanca del carrer Comte de Lannion, a la part meridional del poble.

Durant dues centúries, els tres molins van formar part activa de l'estructura urbana de Sant Lluís i foren una peça essencial del benestar econòmic del poble. No obstant, el progrés tecnològic i en nombroses ocasions el vent -el seu principal aliat però també el seu pitjor enemic van acabar, fa una cinquantena d'anys, amb la bella estampa dels tres molins amb les seves antenes girant cara al vent.
El molí de vent disposa d'una maquinària de llenya que aprofita la força eòlica mitjançant les aspes, provistes de veles, per fer girar la mola que converteix el gra en farina.

El molí de Dalt, propietat del Consell Insular de Menorca i cedit per al seu és a l'Ajuntament de Sant Lluís, va ser restaurat íntegrament l'any 1987, col·locant-se les aspes i la maquinària per moldre el gra.

La planta baixa alberga un museu etnològic, amb interessants col·leccions d'eines i utensilis del camp i d'oficis ja desapareguts, a més d'una oficina municipal d'informació turística.

Per altra banda, el molí de Baix és de propietat municipal i ha estat habilitat com a local per activitats juvenils.